Missatges (4)

Ahir vam publicar i respondre alguns missatges privats de lectors (freakis). Avui simplement recordarem alguns missatges que els que heu anat seguint el facebook segurament ja coneixeu. Són de gent valenta, que tot i l'estigma social que comporta donar suport a poesia innovativa i en contra de l'establert, s'han atrevit a fer públic el seu suport.



Finalment, cal recordar els missatges, molts d'ells anònims, publicats en el blog. Alguns han estat en la llengua dels fatxes, alguns d'uns fills de puta (1 i 2) que posteriorment han reconegut el seu error, alguns d'un subnorgai i finalment d'un retardat (el qual ja fou comentat).

(Missatges (3))

Missatges (3)

Fa un any i el dia següent, aquest bloc publicà i respongué missatges enviats per els lectors fidels. Fou una gran experiència d'interactivitat cultural entre l'artista i el poble, només comparable amb la poetització dels missatges d'amor (no correspost) rebuts durant l'any. Avui i demà tornarem a fer el mateix.

És difícil resumir en dos posts els milers de missatges de suport i amor rebuts durant aquest any. Molts, a més, per evitar l'estigma social per part del poder públic dominant, m'heu demanat que no publiqui el vostre nom. Aquí en teniu un parell, els quals he triat degut al seu frikisme.

Missatge: RiMaT, sóc mare de cinc fills de puta i guei (literalment). Sóc dona multiempleada, i des de que el meu marit no és important estic pensant deixar el sociatisme espanyol. Què em recomanes?

Signat: Ana Hernández Anònim.
Resposta: Torna els diners i demana perdó. El mal a Catalunya és irreperable, però.

Missatge: RiMaT, tinc una catana (ninja) i penso en tu. Què he de fer?
Signat: Àngel Pirata.
Resposta: Endavant, àngel pirata, comet harakiri anal!

Demà més missatges, alguns d'ells del facebook!!!

(Missatges (2))
(Missatges (4))

Resum de temporada

Avui fa un any, a més de celebrar la lliga de Campions, férem un resum de la temporada barcelonista. Avui ens toca fer el mateix, en un exercici de memòria i de reflexió, per tal d'aprendre del que hem fet bé i el que hem fet malament.

Començàrem la temporada fort, amb la supercopa contra els fills de puta (1 i 2). Tot seguit publicàrem el poema "Sobrenoms", que ha estat fonamental perquè infants i adults aprenguin els sobrenoms futbolístics que tant enriqueixen aquest esport. Tot i que el tema no era estrictament esportiu, la poesia "Com ha anat?" fou etiquetada amb "+turBarça", ja que la majoria de partits podem preguntar i contestar usant-la. Ja en el nou any, rememoràrem el vers "Si o no?", dedicàrem 2 mesos al Barça (febrer i abril). En aquests extenguérem la poesia "Rivalitat sana", férem una nova poesia "Quan guanyem", rememoràrem la publicació del nou Himne del Barça, publicàrem una nova frase, i una nova poesia "Si el Madrid o el Barça" (germana de Si el Barça o el Madrid). Recentment hem celebrat la copa del guei (1 i 2) i hem rememorat la celebració de l'anterior lliga.

Bé, concloem així la temporada blaugrana, que ha estat gran però no gloriosa. Tornarem a parlar del Barça per la propera supercopa, contra els fills de puta.

Ara a disfrutar de la bona poesia de vacances!

PD: Aquest estiu hi haurà la Eurocopa. Tot i que als catalans ens interessa ben poc, pot ser que algun dia faci algun comentari, sobretot si els feixistes perden.

(anterior resum de temporada)

3a lliga (un any)

Penal rera penal (pitat en contra o no assenyalat), ens donaren molt d'anal.

Falta rera falta (pitada en contra o no assenyalada), s'ens corregeren a la galta.

Tarjeta rera tarjeta (pitada en contra o no assenyalada), ens grapejaren la teta.

Error rera error (de l'àrbitre en contra nostra), ens el petàren amb dolor.

Orsai rera orsai (pitat a nosaltres o no assenyalat), ens tractaren com a un gai.

(explicació)

(fa un any)

3a lliga (1, un any)

Avui fa un any celebràrem la 3a i última lliga de l'era Guardiola (que guanyàrem l'11 de maig). Fou motiu de gran celebració, ja que Mou i els seus putos sequaços ens havien intentat fer la vida impossible. Els jugadors del Barça emeteren càntics per conmemorar aquella fita.

Com ja vam dir ahir, aquest any, en canvi, les coses han canviat. Tot i que no sóc amic de teories conspiratives, sempre he cregut i dit que és una evidència que els àrbitres solen ajudar el Madrid (mostra d'això és el poema "Si el Barça o el Madrid", on tot i el Barça anar per davant dels fills de puta merengues, ja es feia referència al biaix arbitral). Aquest any ha estat exagerat, ha estat totalment evident que els "errors" arbitrals han estat decisius per la victòria dels gays malalts de denghes.

Demà farem un poema de denúncia a les vexacions que hem rebut aquest any per part dels àrbitres. Seguirem amb l'estil que governà la celebració de l'any passat, i per tant serà de 5 versos.

(3a lliga, un any)

Copa del guei (2)

Ahir vam guanyar la copa del guei contra els putus cabrons (recordeu el poema "Rivalitat sana"). Ultratjarem l'himne dels espanyol-feixistes (valgui la redundància), el seu himne i el seu ser suprem. Fou una nit màgica, petaments de recte inclosos.

Tot i l'alegria que comporta el títol i la violació d'un rival, la satisfacció no era absoluta. Tot i que els bascos quan poden traeixen Catalunya, nosaltres tenim un cert apreci cap a ells. A més, no ens enganyem, la copa del guei és un dels títols més devaluats. En part per això, el títol no ha tingut corresponent poesia, mentre sí en tingueren la passada lliga, copa d'Europa i super-copa (no el mundialet, d'un nivell també pèssim).

Durant els propers 3 dies intentarem entendre perquè la temporada ha estat bastant infecte en quan a títols, no en quan a joc, i com els fatxes han conxorxat en contra nostra, des de dins i des de fora el nostre club.

Repetint el que diguérem ahir, però avui més gran i clar:

Visca el Barça i puta Espanya!

Copa del guei

Avui Barça i Athlètic (recordem que ja aparagué als poemes "Rivalitat sana" i "Sobrenoms") s'enfrontaran en la final de la copa del guei (recordem que ja aparegué a "Espanyol(iste)s").

Catalans i bascos s'enfrontaran en una final que els espanyol-feixistes (valgui la redundància) odien a mort. Dos pobles units per l'odi extrem contra Espanya, s'enfrontaran en la copa del guei dels fatxes, aconseguint per tant l'humiliació total pel país i monarca de merda. Avui, abans del partit, celebrem tots la nostra unió antiopressora, xiulem fins eixordar a tots els feixistes d'Espanya. Després del partit a ells els farà massa mal l'anus.

Demà valorarem el resultat, i els propers dies la temporada. En tot cas, avui el que toca és dir:

Visca el Barça i puta Espanya!!!

Que et donguin (un any)

El passat dia 15 de maig es publicà una de les poesies més radicals mai vistes en la història de la humanitat. Per problemes d'agenda (la publicació de la poesia "Si et donen" i l'exensió de la poesia "On hi tinguis") hem hagut d'aplaçar fins avui el rememorament d'aquesta efemèride.

La publicació de la poesia "Que et donguin" fou un pas endavant en el desenvolupament del concepte de poesia radical tal com avui l'entenem. Tot i que "Fer-ho on toca" o "Rivalitat sana" havien contingut certa radicalitat, "Que et donguin" ens ajudà a veure la poesia com una eina pel poble, pel nostre llenguatge de cada dia, per demostrar amor i odi als nostres conciutadans. Tot i que "Amenaces" o "Com ha anat?", entre d'altres, contingueren un nivell de radicalitat semblant, res fou el mateix que la primera vegada.

Continuem caminant junts cap a una cultura catalana radical!!!

PD: D'aquí pocs dies intentarem veure l'impacte social d'aquesta poesia mitjançant els missatges d'alguns lectors del blog.

On hi tinguis (un any)

On hi tinguis el cervell, no hi posis l'ocell.
On hi tinguis el machete, no hi posis l'ojete.
On hi tinguis el piano, no hi posis l'ano.

On hi tinguis el vici, no hi posis l'orifici.

On hi tinguis els articles, no hi posis els testicles.

On hi tinguis la calç, no hi posis els genitals.

On hi tinguis les botes, no hi posis les pilotes.

On hi tinguis els dards, no hi posis les parts.

On hi tinguis el terme, no hi posis l'esperma.

On hi tinguis la gent, no hi posis el semén.

On hi tinguis la moguda, no hi posis la correguda.

On hi tinguis l'aixada, no hi posis la lleterada. 

On hi tinguis la poltrona, no hi posis la xona.
On hi tinguis la mina, no hi posis la vagina.
On hi tinguis la plata, no hi posis la patata.
On hi tinguis la botiga, no hi posis la figa.

On hi tinguis el codony, no hi posis el cony.

On hi tinguis la , no hi posis el niu.

On hi tinguis el totxo, no hi posis el xotxo.

On hi tinguis la bandeja, no hi posis l'almeja.

On hi tinguis les pessetes, no hi posis les tetes.
On hi tinguis els escrits, no hi posis els pits.
On hi tinguis les ovelles, no hi posis les mamelles.
On hi tinguis la bandera, no hi posis la pitrera.

(explicació)
(On hi tinguis)

On hi tinguis (7, un any)

On hi tinguis les pessetes, no hi posis les tetes.

On hi tinguis els escrits, no hi posis els pits.

On hi tinguis les ovelles, no hi posis les mamelles.

On hi tinguis la bandera, no hi posis la pitrera.

On hi tinguis (6, un any)

On hi tinguis el codony, no hi posis el cony.

On hi tinguis la , no hi posis el niu.

On hi tinguis el totxo, no hi posis el xotxo.

On hi tinguis la bandeja, no hi posis l'almeja.

On hi tinguis (5, unany)

On hi tinguis la poltrona, no hi posis la xona.

On hi tinguis la mina, no hi posis la vagina.

On hi tinguis la plata, no hi posis la patata.

On hi tinguis la botiga, no hi posis la figa.

On hi tinguis (4, un any)

On hi tinguis el terme, no hi posis l'esperma.

On hi tinguis la gent, no hi posis el semén.

On hi tinguis la moguda, no hi posis la correguda.

On hi tinguis l'aixada, no hi posis la lleterada. 

On hi tinguis (3, un any)

On hi tinguis els articles, no hi posis els testicles.

On hi tinguis la calç, no hi posis els genitals.

On hi tinguis les botes, no hi posis les pilotes.

On hi tinguis els dards, no hi posis les parts.

On hi tinguis (2, un any)

On hi tinguis el cervell, no hi posis l'ocell.

On hi tinguis el machete, no hi posis l'ojete.

On hi tinguis el piano, no hi posis l'ano.

On hi tinguis el vici, no hi posis l'orifici.

On hi tinguis (1, un any)

Fa exactament un any es va començar a publicar la poesia "On hi tinguis". Aquesta fou una poesia que aconseguí certa fama degut a la seva qualitat innovativa. En aquest mes de la precaució faríem bé de rellegir-la i recordar el seu missatge etern.

Tot i que des de la publicació de la poesia Pels més desvalguts i les múltiples alabances al sexe femení (com en poesies com R(espe)ecte o Tiren més) encara hi ha maleïts que critiquen aquest blog per sexista. El retard dels espanyol-sociates no canviarà mai, però les seves crítiques infectes poden ser reconvertides en inspiració. És per això que he considerat adequat extendre la poesia per les dones.

Per commemorar l'efemèrida, em fa molta il·lusió anunciar-vos que durant els propers 6 dies, a raó de 4 versos cada dia, la poesia serà extesa, de manera que el dia 23 de maig, un any després de la publicació original, l'ampliació serà completada.

Celebrem-ho tots amb joia i alegria!!!

(poema en sí)

PD: El post passat dia 14 de maig fou el post 500 d'aquest blog. 500 dies de poesia diària, innovadora, atrevida i de qualitat. Dedicats als fills de puta que creien que la poesia radical no tenia futur.

Si et donen

Si et donen virolles, no els felis les polles.
Si et donen coca-cola, no els xupis la titola.
Si et donen un pinzell, no els mamis són ocell.

Si et donen una pissarra, no mengis sa butifarra.
Si et donen una gorra, no els casquis sa xistorra.
Si et donen una tirita, no els masturbis la tita.

Si et donen una petanca, no traguis la seva tranca.
Si et donen un dineral, no'ls pelis el seu pardal.
Si et donen mixa, no xupis la seva pixa.

Si et donen un joguet, no els llepis l'ojet.
Si et donen sidral, no et deixis fer anal.
Si et donen un piano, no els besis l'ano.

Si et donen una maraca, no'ls permetis dat pel caca.
Si et donen un xupete, no els ensenyis l'ojete.
Si et donen un objecte, no'ls dexis petar-te el recte.

Si et donen una carta, no'ls permetis cul petar-te.
Si et donen un gelat, no't deixis dar pel forat.
Si et donen un bagul, no deixis donat pel cul.

Si et donen xocolata, no ensenyis la patata.
Si et donen una nina, no mostris la vagina.
Si et donen una trona, no els exposis la xona.

Si et donen galetes, no els ensenyis les tetes.
Si et donen roselles, no mostris les mamelles.
Si et donen confits, no'ls dexis tocar-te els pits.

Si et donen uns ninots, no els mamis els pebrots.
Si et donen uns bombons, no els frotis els collons.
Si et donen unes nous, no et mengis sons ous.

Si et donen petards, no els xupis les parts.
Si et donen un tricicle, no els llepis el testicle.
Si et donen regals, no els toquis els genitals.

Si et donen beguda, no traguis sa correguda.
Si et donen un invent, no t'empassis són semén.
Si et donen llimonada, no els facis cap mamada.

Si et donen una maduixa, no els ensenyis la cuixa.
Si et donen un xampú, no els mostris ton cos nu.
Si et donen un trineu, no et despullis davant seu.

(explicació)

Si et donen (13)

Si et donen una maduixa, no els ensenyis la cuixa.
Si et donen un xampú, no els mostris ton cos nu.
Si et donen un trineu, no et despullis davant seu.

Si et donen (12)

Si et donen beguda, no traguis sa correguda.
Si et donen un invent, no t'empassis són semén.
Si et donen llimonada, no els facis cap mamada.

Si et donen (11)

Si et donen petards, no els xupis les parts.
Si et donen un tricicle, no els llepis el testicle.
Si et donen regals, no els toquis els genitals.

Si et donen (10)

Si et donen uns ninots, no els mamis els pebrots.
Si et donen uns bombons, no els frotis els collons.
Si et donen unes nous, no et mengis sons ous.

Si et donen (9)

Si et donen galetes, no els ensenyis les tetes.
Si et donen roselles, no mostris les mamelles.
Si et donen confits, no'ls dexis tocar-te els pits.

Si et donen (8)

Si et donen xocolata, no ensenyis la patata.
Si et donen una nina, no mostris la vagina.
Si et donen una trona, no els exposis la xona.

Si et donen (7)

Si et donen una carta, no'ls permetis cul petar-te.
Si et donen un gelat, no't deixis dar pel forat.
Si et donen un bagul, no deixis donat pel cul.

Si et donen (6)

Si et donen una maraca, no'ls permetis dat pel caca.
Si et donen un xupete, no els ensenyis l'ojete.
Si et donen un objecte, no'ls dexis petar-te el recte.

Si et donen (5)

Si et donen un joguet, no els llepis l'ojet.
Si et donen sidral, no et deixis fer anal.
Si et donen un piano, no els besis l'ano.

Si et donen (4)

Si et donen una petanca, no traguis la seva tranca.
Si et donen un dineral, no'ls pelis el seu pardal.
Si et donen mixa, no xupis la seva pixa.

Si et donen (3)

Si et donen una pissarra, no mengis sa butifarra.
Si et donen una gorra, no els casquis sa xistorra.
Si et donen una tirita, no els masturbis la tita.

Si et donen (2)

Si et donen virolles, no els felis les polles.
Si et donen coca-cola, no els xupis la titola.
Si et donen un pinzell, no els mamis són ocell.

Si et donen (1)

Com ja vam dir ahir, els catalans som gent precabuda, amb seny, per això no convertim en actes el nostre odi infinit contra l'opressor espanyol de merda. Aquesta precaució, que ens fa especials, ens fa cada cop més forts, ja que ens ha permès descobrir la vertadera cara espanyol-feixista (valgui la redundància) de traïdors "catalans", com en Sandro Rossell o el PSC en la seva totalitat. Aquesta precaució cal que sigui ensenyada des de petits, per tal de poder fer front als enganys que ens trobem a la vida, des de sociates fent veure que estimen Catalunya fins a ofertes de sexe per joguines.

Així, durant els propers 12 dies, a raó de 3 versos cada dia, una nova poesia serà publicada. Aquesta poesia servirà perquè els nens catalans puguin entendre una mica més què és ser català, i perquè no es venguin per quatre duros, com han fet molts catalans indignes.

Celebrem-ho, tots, amb percaució!!!!!

(poema en sí)

PD: Durant els dies de publicació d'aquesta poesia (concretament el dia 15 de maig) farà un any que es publicà la poesia "Que et donguin", una de les poesies més radicals mai publicades. Recordarem l'efemèride uns dies després.

Mes de la precaució

Els catalans sempre hem tingut fama de ser precabuts. Després d'anys d'eufòria econòmica i després futbolísitca, hem après que Espanya ens roba a tots els nivells possibles, i per tant la independència esdevé cada cop més urgent. Mentres no arriba, hem d'anar amb precaució, no donar res per suposat, lluitar cada dia al màxim contra els espanyols-feixistes (valgui la redundància). Així, aquest mes, serà dedicat a la precaució, per tal de aviat poder destrossar els anus dels nostres enemics.

E mes passat ha estat al suport del nostre equip i a la commemoració d'aquella poesia "Si el Barça o el Madrid", amb la publicació de "Si el Madrid o el Barça", i d'una nova frase de qualitat. Aquestes poesia i frase han permès al nostre equip afrontar amb èxit els partits de merda que ha tingut. Tot i això, no han servit per compensar el pessimisme de l'(ex)entrenador, que ha minat la moral dels nostres herois.

Endavant, catalans, que el dia de la nostra llibertat s'acosta!!!

PD: No se sap ben bé perquè els fills de puta del Blogger no han publicat quan tocava els posts dels últims dies. Tot i no ser culpa meva, em disculpo per aquests retards. Caldrà ser també precabuts en aquests boicots, porbablement provocats per la llei Sinde aprovada pels ultra-espanyolistes del PSC.